Cuando lei el lbro tuve ganas de conocer Amsterdam. Ahora con estas fotos que el autor a puesto todavia tengo mas ganas de conocer la ciudad por donde el protagonista del libro, Ferran se volvio loco de felicidad, al conocer sus canales y sobre todo su gran amigo, su entrañable puente al que Ferran siempre acudia cuando estaba triste. Que gran libro y que agradable lectura.
He llegit tots els comentaris sobre el llibre publicats en el Facebook us els recomano, és tot el que penso sobre el primer llibre del Feno, sense ser de moment escriptor conegut per a nosaltres els seus amics ja és un gran escriptor perquè ha sabut traspassar-nos els seus sentiments d'amor, dolor i tendresa tot en un còctel ple de realitat i ficció, pur dry martini que ens hem pres amb la seva estimada companyia.
Hi ha una cosa que vull recalcar i si arribem a viure molts anys estic segura ho veurem, és la sala amb els centenars de consoles plenes de llumetes que brillaven a la foscor.
Cuando lei el lbro tuve ganas de conocer Amsterdam. Ahora con estas fotos que el autor a puesto todavia tengo mas ganas de conocer la ciudad por donde el protagonista del libro, Ferran se volvio loco de felicidad, al conocer sus canales y sobre todo su gran amigo, su entrañable puente al que Ferran siempre acudia cuando estaba triste. Que gran libro y que agradable lectura.
ResponderEliminarHe llegit tots els comentaris sobre el llibre publicats en el Facebook us els recomano, és tot el que penso sobre el primer llibre del Feno, sense ser de moment escriptor conegut per a nosaltres els seus amics ja és un gran escriptor perquè ha sabut traspassar-nos els seus sentiments d'amor, dolor i tendresa tot en un còctel ple de realitat i ficció, pur dry martini que ens hem pres amb la seva estimada companyia.
ResponderEliminarHi ha una cosa que vull recalcar i si arribem a viure molts anys estic segura ho veurem, és la sala amb els centenars de consoles plenes de llumetes que brillaven a la foscor.